TENDINT PONTS


Hoşgeldiniz.
Aquest bloc vol contribuir a tendir ponts.
Ponts entre cultures, entre cultura i societat, entre raó i sentiments.
Se escribe, aleatoriamente, en la lenguas que conozco o me gustan.
Aυτό είναι το σπίτι σας, i hope you will like it.



JOAN MARGARIT

He acabado de leer estos días la recopilación de poemas de Joan Margarit, Poesia amorosa (1980-2009), una selección hecha por el propio autor, y que me ha gustado muchísimo. Especialmente los dedicados a su hija Joana, muerta a los 30 años. La poesía de Margarit es sobria y elegante, a la vez que culta y directa, donde prevalece el contenido a la forma.
A veces, comprometida políticamente con los valores de la izquierda, una poesía con clase y de clase, pero sin exceso partidario ni voluntad propagandística: una cosmovisión cívica, igualitaria, justa, una urbanidad humanizadora.
Os dejo tres poemas, de diferente contenido, a ver que os parecen.



FINAL DE DIA
Ara que només ets
un pètal dins de l'ambre del no-res,
ha d'haver-hi algun lloc on estar junts,
més junts que mai. Potser en aquest reducte
dels poemes. Doncs, què són
si no poden salvar-te de l'oblit?
Per si t'acostes a llegir-los, deixo
de nit el llibre obert damunt la taula.


LA LLIBERTAT
La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d'estudiants.
És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.
La llibertat és un estrany viatge.
Va començar en les places
de toros amb cadires a la sorra
en les primeres eleccions.
És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.
La llibertat és fer l'amor als parcs.
La llibertat és quan comença l'alba
en un dia de vaga general.
És morir lliure. Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l'exili.
La llibertat és una llibreria.
Anar indocumentat.
Les cançons prohibides.
Una forma d'amor, la llibertat.


AEROPORT D'ATENES
L'aurora acaricia amb dits de rosa
fusellatges que semblen, enlairant-se,
fantasmes d'alumini de la Ilíada.
La veu de les ruïnes d'algun déu,
una veu com de restes de muralla,
s'escampa en grec per la megafonia.
Vora el pope barbut, suat, amb robes
d'un negre destenyit, com una icona,
homes amb rostre astut de mercader
parlen i gesticulen amb el mòbil.
Noies de ventres tersos, avorrides,
van fujellant revistes i fan cua
davant les màquines mig rovellades
de venda de begudes. Coca-Cola:
aquest és l'elixir que pren Helena,
mostrant les cames nues i les ungles,
vermelles dels seus peus, que desafien
qualsevol que es proposi enterrar el mite.

No hay comentarios: