TENDINT PONTS


Hoşgeldiniz.
Aquest bloc vol contribuir a tendir ponts.
Ponts entre cultures, entre cultura i societat, entre raó i sentiments.
Se escribe, aleatoriamente, en la lenguas que conozco o me gustan.
Aυτό είναι το σπίτι σας, i hope you will like it.



ESQUERRES I ALIANCES: PSC

Aquests dies a la bloquesfera, sobretot de l'àmbit nacionalista, hi ha un intens debat sobre les diverses polítiques d'aliances que poden aplicar CiU, PSC, i ERC. De fet, la única força política que ha declarat el seu posicionament en ferm sobre les seves aliances és la Coalició ICV-EUiA: o un govern recolçat per una majoria de les esquerres, o oposició. I pels resultats que donen les primeres enquestes, sembla que la síntesi de responsabilitat i radicalitat d'ICV-EUiA està donant els seus fruits i que es traduïrà en un important increment electoral.
La resta, en canvi, naveguen en la indeterminació, buscant no descontentar cap sector del "centre" polític...No parlaré de CiU o del PP: m'importa més ben poc el que faci la dreta, sigui catalana o espanyola. Sí parlaré de les esquerres catalanes, des del meu modest punt de vista personal, que pot ser encertat o equivocat, però en tot cas tant legítim com qualsevol altre.


Començo pel PSC, i en un altre post parlaré d'ERC. Sembla que Montilla es decanta, com a primera opció, per un govern en solitari a l'estil Zapatero: monocolor amb recolçaments puntuals i amb aliances obertes. Tal i com van les enquestes (mireu el Racòmetre, per exemple), la victòria de Mas sobre Montilla és més que probable. Per tant, no veig massa posició de força dels socialistes per poder portar endavant aquest tipus de Govern.


Una altra opció, per cert, molt airejada pels sectors econòmics més potents i per una part dels creadors d'opinió que viuen del pessebre, és l'anomenada sociovergència. Montilla no la proposa en ferm, però tampoc la descarta en ferm. Al meu parer, aquesta opció seria suïcida pel PSC, sobretot perque la base del seu poder creix a partir del municipalisme, on els acords d'esquerres els permeten governar a la majoria de les grans ciutats. No es pensable un pacte nacional amb CiU que no tingui la seva traslació als municipis, i més amb el nou Estatut, que augmenta la corresponsablitat entre Generalitat i ajuntaments en tant que son les administracions més pròximes als ciutadans. A més, obre la porta definitivament al argument conservador de que no hi ha esquerres ni dretes, i de que hi ha una classe política que pot gestionar millor o pitjor però que no hi ha diferents polítiques.
Em nego en rodó a aquest pensament: hi ha dretes i esquerres (Tinell o Majestic, companys i companyes?...), i hi ha classes socials. Els i les que tenen el mandat ciutadà de ser representants polítics no son una classe diferenciada, només son mediació política d'una o unes determinades classes socials.


Per tant, l'única opció que tenen els socialistes, almenys en aquest període, és donar recolçament a un govern PSC, ERC, ICV-EUiA, si el seu objectiu és el catalanisme social. Siguem clars: només les esquerres creiem en ampliar drets i oportunitats al conjunt del poble de Catalunya. Artur Mas ja ens ha deixat una mostra del seu programa econòmic i social neoliberal amb el tema de bonificar fiscalment als que tinguin un títol d'anglés, una mesura injusta que beneficia a qui ja té estudis, no a qui encara no hi ha tingut accès. I Duran Lleida, ja ens ha donat una mesura del seu catalanisme integrador (mes ben dit: integrista): català de ple dret és aquell qui coneix el significat de la Pasqua...Com diem els i les catalanes del meu barri, vaya tela...


Amb aquest indicadors, Montilla no s'ho ha de pensar massa. Per cert, des d'aquí vull defendre el catalanisme del PSC. Dir, com comentava la conservadora Carme-Laura Gil al seu bloc, que ara el PSC son unes sigles sense contingut, com una sucursal del PSOE, és un infàmia. El PSC és una partit nacional català, i el catalanisme sempre ha format part del seu projecte estratègic. Només aquells que associen pàtria i nacionalisme poden dir el contrari (i a la vegada governar amb el PP...clar).
Crec que és un error mirar al PSC a la llum del flash de la foto entre Mas i Zapatero: allò va ser en clau espanyola, i per equilibris interns i externs del PSOE. A Catalunya mana el PSC, i la posició de força mostrada per l'aparell en aquest últim període, ve a avalar aquesta tesi.
Les gents de les esquerres no podem caure en el fals debat de si Maragall era o no més catalanista que Montilla; el projecte polític està per sobre de les persones, encara que els lideratges sempre posen l'accent més en un lloc que en un altre. És més, jo deixaria de parlar d'aquest tema, ja que qui surt beneficiat es CiU de manera clara, i no ERC o ICV-EUiA...


Per tant, Montilla hauria d'anar aplicant el seu modus operandi de "més política i menys gesticulació", i definirse clarament per una opció de continuació del canvi iniciat al 2003, amb una nova majoria d'esquerres que conformi un govern sobre bases i maneres de funcionar diferents de l'anterior etapa, però amb els mateixos objectius socials, econòmics, nacionals i mediambientals en el punt de mira.

1 comentario:

stel dijo...

la veritat és que diria que cap dels candidats futuribles no ho tenen pas clar, plantejar-se un govern en solitari és gairebé utòpic... la cosa està en el joc d'aliances que en pugui sortir...
a veure com anirà tot...
besets
^^