TENDINT PONTS


Hoşgeldiniz.
Aquest bloc vol contribuir a tendir ponts.
Ponts entre cultures, entre cultura i societat, entre raó i sentiments.
Se escribe, aleatoriamente, en la lenguas que conozco o me gustan.
Aυτό είναι το σπίτι σας, i hope you will like it.



LORCA, IN MEMORIAM (1898 - 1936)



Avui fa setanta anys que va ser afusellat pel feixisme un dels poetes espanyols més importants del segle XX, el granadí Federico García Lorca. El seu interés per la cultura popular i la seva voluntat d'extendre la cultura a àmplies masses de treballadors i camperols, va lligar perfectament amb el règim de llibertats instaurades per la II Republica, de la qual en va ser defensor. La seva condició de lliure pensador, la seva obra crítica amb l'Espanya obscura del catolicisme, i la seva homosexualitat reconeguda, el van fer un enèmic als ulls dels estaments més retrògrads (Esglèsia, Exércit...) que el 18 de Juliol de 1936 van donar un cop d'Estat per acabar amb la República. Un mes més tard, Lorca era delatat, detingut i afusellat a la seva terra. Us poso un poema titulat Canción de la muerte pequeña, en homenatge al gran poeta.



Prado mortal de lunas
y sangre bajo tierra.
Prado de sangre vieja.

Luz de ayer y mañana.
Cielo mortal de hierba.
Luz y noche de arena.

Me encontré con la muerte.
Prado mortal de tierra.
Una muerte pequeña.

El perro en el tejado.
Sola mi mano izquierda
atravesaba montes sin fin
de flores secas.

Catedral de ceniza.
Luz y noche de arena.
Una muerte pequeña.

Una muerte y yo un hombre.
Un hombre solo, y ella
una muerte pequeña.

Prado mortal de luna.
La nieve gime y tiembla
por detrás de la puerta.

Un hombre, ¿y qué? Lo dicho.
Un hombre solo y ella.
Prado, amor, luz y arena.

1 comentario:

your dijo...
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.