TENDINT PONTS


Hoşgeldiniz.
Aquest bloc vol contribuir a tendir ponts.
Ponts entre cultures, entre cultura i societat, entre raó i sentiments.
Se escribe, aleatoriamente, en la lenguas que conozco o me gustan.
Aυτό είναι το σπίτι σας, i hope you will like it.



PSUC, 70 ANYS


Ahir, al Bar del Pi, al bell mig del barri gòtic barceloní, es va celebrar un acte commemoratiu dels 70 anys de la creació del PSUC en aquell mateix lloc, pels representants de la USC, la federació catalana del PSOE, el PCP, i el PCC. Per celebrar l'efeméride (encara que segons les últimes investigacions historiogràfiques, el Partit va néixer el dia 24, i no el 23 com es creia fins ara) estaven històrics com Soledad Real, Gregorio López Raimundo, o el company Luis Romero, protagonista del cartell que veieu en aquest post, i més de 100 persones que ens sentim o participem de la tradició del PSUC.
El primer en intervenir va ser Celestino Sánchez, ex-diputat del PSUC i del PCC (en llistes d'IC), i actual President de la Fundació Pere Ardiaca, organitzadora de l'acte. El Celes, va posar l'émfasi en l'arrel popular i diversa de les gents que composaven el PSUC, i en la seva organització capil·lar, amb forta implantació al moviment obrer, al moviment veïnal, però també, en les activitats cotidianes: el lleure, l'esport...
També va intervenir Josep Fontana, catedràtic emérit de la UPF, i una de les ànimes de la cel·lula d'intel·lectuals del PSUC. Com correspon a un dels millors historiadors catalans de la nostra época, va fer una intervenció breu però poderosa, centrada en reconstruir l'història del PSUC des de les experiències dels seus militants, i no en funció de les decisions polítiques dels seus dirigents, que sovint, en opinió de Fontana, van trair els ideals rectors del PSUC per decisions purament tacticistes o cojunturals.
I per últim, va parlar Miquel Caminal, professor de Ciències Polítiques a l'UB i un dels experts catalans en federalisme. Va fer una intervenció apassionada, ratllant el mitin, però amb el rigor polític d'una persona de les seves característiques tècniques i de la seva experiència militant: va reivindicar els ideals del socialisme enfront del capitalisme salvatge, i va defensar el federalisme enfront del nacionalisme, com a sortida progressista a un món cada vegada més interdependent i globalitzat.

14 JULLIET



Vive la révolution!!!

Seguirem endavant en busca de la Llibertat, la Igualtat, i la Fraternitat...reals...Perque l'arrel del pensament transformador (comunista, perqué no?) està en 1789, però la seva transcendència va més enllà de la democràcia formal...

EROTISME SINGULAR

Apenas él le amalaba el noema, a ella se le agolpaba el clémiso y caían en hidromurias, en salvajes ambonios, en sustalos exasperantes. Cada vez que él procuraba relamar las incopelusas, se enredaba en un grimado quejumbroso y tenía que envulsionarse de cara al nóvalo, sintiendo cómo poco a poco las arnillas se espejunaban, se iban apeltronando, reduplimiendo, hasta quedar tendido como el trimalciato de ergomanina al que se le han dejado caer unas fílulas de cariaconcia. Y sin embargo era apenas el principio, porque en un momento dado ella se tordulaba los hurgalios, consintiendo en que él aproximara suavemente sus orfelunios. Apenas se entreplumaban, algo como un ulucordio los encrestoriaba, los extrayuxtaba y paramovía, de pronto era el clinón, la esterfurosa convulcante de las mátricas, la jadehollante embocapluvia del orgumio, los esproemios del merpaso en una sobrehumítica agopausa. ¡Evohé! ¡Evohé! Volposados en la cresta del murelio, se sentían balpamar, perlinos y márulos. Temblaba el troc, se vencían las marioplumas, y todo se resolviraba en un profundo pínice, en niolamas de argutendidas gasas, en carinias casi crueles que los ordopenaban hasta el límite de las gunfias.
(La Rayuela, capitulo 68, de Julio Cortázar).