TENDINT PONTS


Hoşgeldiniz.
Aquest bloc vol contribuir a tendir ponts.
Ponts entre cultures, entre cultura i societat, entre raó i sentiments.
Se escribe, aleatoriamente, en la lenguas que conozco o me gustan.
Aυτό είναι το σπίτι σας, i hope you will like it.



DEDICAT A LA NIMUE, I EL SEU ENYOR...

Aquests dies la Nimue està molt sentimental, i veient el seu últim post m'ha vingut al cap aquest poema de Lorca (El Diván del Tamarit)...


GACELA DEL RECUERDO DEL AMOR


No te lleves tu recuerdo.
Déjalo solo en mi pecho,
temblor de blanco cerezo
en el martirio de enero.
Me separa de los muertos
un muro de malos sueños.
Doy pena de lirio fresco
para un corazón de yeso.
Toda la noche en el huerto
mis ojos, como dos perros.
Toda la noche, comiendo
los membrillos de veneno.
Algunas veces el viento
es un tulipán de miedo,
es un tulipán enfermo,
la madrugada de invierno.
Un muro de malos sueños
me separa de los muertos.
La niebla cubre en silencio
el valle gris de tu cuerpo.
Por el arco del encuentro
la cicuta está creciendo.
Pero deja tu recuerdo
déjalo sólo en mi pecho.

3 comentarios:

Ainalma dijo...

Quin homenatge més bonic has dedicat a la Nimue! De segur que l'agradarà molt quan el veja, és una poesia preciosa.

nimue dijo...

oooooooh!!! és que m'agrada molt Lorca! gràcies!!!!!

Iurema dijo...

Gràcies pel teu comentari. No he vist Tosca, però algun dia l'aniré a veure. La música és impresionant, però. M'alegro d'haver acertat en els teus gustos. És bo coincidir en aquestes coses, no?

Petonets